El projecte
La Gelidense Coworking & Cocreating neix en plena pandèmia Covid-19 responent a la necessitat de tenir espais optimitzats i ben comunicats a l’Alt Penedès on empreses, treballadors i creatius de zones properes puguin dur a terme la seva feina mentre es desenvolupen, relacionen i troben sinèrgies & oportunitats.
Fora però a prop de casa
Pretenem cuidar un projecte que ens apassiona i que va més enllà del lloguer d’espais. El que realment ens mou és facilitar i enriquir la vida de moltes persones incomunicades que teletreballen o que es veuen forçades a desplaçar-se diàriament (relativament lluny) per poder tenir un espai on desenvolupar els seus projectes fora de l’entorn domèstic.
Inspira’t, treballa a gust i creix
A La Gelidense Coworking & Cocreating connectem persones i establim aliances que les facin créixer tant a nivell professional com personal; individualment i col·lectivament. I tot això, ho fem dinamitzant i donant valor a una zona històrica de gran interès patrimonial i sociològic com l’antiga fàbrica de paper La Gelidense (Molí Nou) a Gelida, l’Alt Penedès. En concret, l’espai que ocupem data de l’any 1900 i de bon segur que inspirarà a tots els nostres coworkers i cocreators.
La Fàbrica paperera
No hi ha res que ens faci més feliços que conservar i preservar l'entorn i la memòria dels edificis històrics però sobre tot la de la seva gent. I més, quan es tracta de gent treballadora i lluitadora. Des d’aquí volem retre un modest homenatge a totes i tots els anònims que varen lluitar dia a dia per tirar endavant la indústria del paper i, sobre tot, les seves famílies i les seves pròpies vides.
“A finals del segle XVIII es presentaren a Gelida diverses iniciatives industrials papereres que, a vegades, es fa difícil de destriar-les, fins i tot, amb les seves exactes ubicacions perquè la documentació no és gaire clara, la qual cosa en pot induir a errors.”
Els paperers que actuaven a Gelida, també ho feien en altres poblacions properes, bé directament o bé familiarment en origen, així com a exemple, el primer Marquès de Gelida que tenia en els seus avantpassats paperers a la conca de l’Anoia i rius afluents: Els Costas, a la Torre i la Pobla de Claramunt, els Llucià a St. Pere de Riudebitlles, els Serra, de cal Serra, a Capellades, els Jover a Igualada, comerciants. Moltes d’aquestes famílies papereres estaven emparentades entre elles i amb les seves activitats, algunes, reberen Títols del Regne pels seus serveis a la Corona, i igualment en el seu ascens político-econòmico-social, com veurem en les notes biogràfiques.
Amb en Fèlix Prat s’inicia l’activitat del Molí Nou que poc després passà, parcialment i completament, a Miquel Elies i, en acabat, a Joaquim Serra, i darrerament a Joan Jover i a Joaquim Jover, pare i fill; aquests quatre darrers per vincles familiars. Després al final hem inclòs una relació genealògica des dels antecedents fins als actuals marquesos de Gelida.
Fèlix Prat de Vilaclara i Quinquer
(Castellfollit del Boix 1737 – Barcelona 1802)
“Carles Gibert, impressor i llibreter de Barcelona, estableix diverses propietats a Fèlix Prat, i que ja tenien tractes a Gelida anys enrera amb el Molí Vell, ens diu: “…al efecte de posar corrent (d’aigua) una fàbrica de molí paparer que habia construït en lo terme del lloch de Gelida…” (és el Molí Nou que sembla que encara no funcionava); un molí fariner on també hi havia una pineda (propietats de cal Piula) i també ens diu que s’està construint la resclosa sota una timba. El 25-01-1792 compra a Ramon Pasqual i Llopard un tros de terra campa a efectes de construir part del rec obert necessari per conduir l’aigua del riu Anoia als molins paperers que estava construint a Gelida. El 25 del següent mes de febrer, l’intendent general de Catalunya concedia a Fèlix Prat la facultat de construir un molí paperer al terme de Gelida, en l’entremig i després de la presa que prenia aigua del riu Anoia al molí fariner anomenat d’en Marimon (es tracta del Marquès de Cerdanyola, senyor jurisdiccional de Gelida, després propietats de cal Piula), fins al terreny de l’heretat d’en Penyella (can Penyella) amb la condició de tenir-lo acabat abans del termini de dos anys.
La seva néta, Francisca Prat i Ribot, filla de Maurici Prat i Pruns, muller de Joaquim de Vendrell i de Boneu, vengueren la resta de la part de les propietats a Miquel Elies i Vilarrúbia l’any 1832, pel preu de 10.000 lliures catalanes.”